Hola, no em puc entretenir ja que, com diu el títol del "post", haig d'anar a fer un acte lliure, directe, personal i instransferible (com votar, si fa o no fa) i aprofito aquests instants previs de tensió per escriure unes ratlles d'autobenvinguda a l'espai web, versió bloc, de la confraria.
Només espero que la nostra estrena al ciberespai no ens aigualeixi les ganes de veure'ns i de parlar-nos en persona, a veure si tant llegir ens farà perdre l'escriure!
I me'n vaig ja, a complir amb les meves necesitats intestinats. Oh, quantes coses hauria escrit si no em trobés en aquesta situació d'haver de decdir si faig cas als meus intestins o a la força creativa que tan inoportunament es presenta. La inspiració, que no se qui deia que t'havia d'agafar pintant, em té atrapat entre el teclat i la tassa del vàter i al final el que pintaré jo seran els calçotets, ja veuràs. Disculpeu el to escatològic, però, poseu-vos al meu lloc; en la meva situació, vull dir. Heu de reconèixer que la lluita és desigual: d'una banda l'intel·lecte pugnant per obrir-se pas, lletra a lletra, i de l'altra els budells vinga a insistir sabent que tenen les de guanyar, només és qüestió de temps.
M'acomiado i vaig per feina. Oh, no! ara algú s'ha tancat al vàter. Espero que només sigui per fer pipí sinó estic perdut! Com m'he deixat enganyar per la musa traïdora. Jo aquí perdent el temps i algú m'ha passat al davant!
Adéu confrares, vaig a fer caca.
Rafa
Grandes dias de Castanyet
Pasamos muy buenos ratos echando pan a los patos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada